Una de les coses que em fascina de la cultura anglosaxona és la seva capacitat de acronimitzar qualsevol cosa.

Generen noves paraules, conceptes i tendències simplement convertint una frase o un nom complex en un reguitzell de lletres.

Entre les més famoses tenim: els casposos yuppies, el global OK (que no se sap ben bé d'on vé però és un acrònim) o LASER.

Altres són menys mundans i no tant globals: FYI, ASAP, BS (la accepció més vulgar), CEO o KO

Però últimament n'he descobert de realment enginyoses, i entre elles la que titula el post:

TGIF = Thanks God It's Friday

o per exemple,
DIY - Do It Yourself
BYOB - Bring Your Own Bottle
PTO - Please Turn Over (al peu d'una nota per indicar que hi ha més contingut al revers)
SOB - Son Of a Bitch o Sort Of Breath

Aquesta versatilitat és el que envejo a l'anglès i que el converteix en la llengua més viva (un altre dia parlarem de com verbalitzen els substantius).

No s'estan per acadèmies o instituts de la llengua o de si aproven o no paraules (és normal que aquestes alçades descobrim que cabró no existia pel català fins fa una setmana???).

I com a conclusió, la seva llengua és una eina que els permet ser lliures. La nostra és un fi, una raó de ser.

No ens fa una mica menys lliures tenir que estar sempre a la defensiva?