La UE no té futur
dilluns, 14 de maig del 2007
Fa un parell de setmanes vaig estar a Brussel·les visitant les interioritats del Parlament Europeu. Assistia a una sessió informativa sobre un concurs públic per a la producció de una WebTV sobre el propi Parlament.
Vaig arribar a una conclusió: La UE no té futur, com a mínim tal i com és ara.
L'actual sentiment de correció política i voluntat de no ferir sensibilitats nacionals dels estats membres acabarà per matar el projecte europeu: "Que tothom estigui content, que ningú no s'enfadi, sobretot!".
Exemple 1. Actualment hi ha 22 llengües oficials a l'UE:
- i et passeges pel Parlament i els cartells estan repetits 22 vegades, un per a cada llengua. I si no, no està en cap llengua, és un pictograma (que no s'entén)
- les sessions de treball, les comisions i els plens es tradueixen a simultàniament a 22 llengües
- i és clar, volen fer una WebTV i pretenen doblar-la i subtitular-la també a 22 llengües (el maltès inclòs)
- el cost de les traduccions suposen 1.000 milions d'euros anuals
Exemple 2. Si no és suficientment costós mantenir una capital amb un Parlament i tot el què això suposa, els europeus en tenim 2! Brussel·les i Estrasburg. Una setmana a Brussel·les i la següent a Estrasburg, i la següent a Brussel·les i la següent altre cop a Estrasburg.
Per què? Per guardar l'equilibri i que França no s'enfadi (WTF!?!)
I volem competir amb els EUA i amb Àsia?
Fins que els europeus no asumim que amb això de la Unió ens hi va el futur competitiu i que per tant hem de fer sacrificis i deixar-nos d'orgulls identitaris.
Si no som capaços de treballar en comú i escollir una única llengua no té pinta de poder-nos entendre en altres coses.
l'objectiu és el què diem, no en la llengua en què ho fem
el important és el què legislem i no si ho fem a Bèlgica o a França
el important és el què legislem i no si ho fem a Bèlgica o a França
I em direu: Però si ets català, hauries de defensar la diversitat lingüística!
I la defenso, però a cada territori on es parla: a Catalunya, el català; a França, el francès; a Polònia, el polonès i a Malta, el maltès.
Però al Parlament i en qualsevol activitat en què busquem comunicar-nos amb altra gent, cal buscar la llengua comú, que actualment cal reconèixer que és l'anglès.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)