Una de les coses que em fascina de la cultura anglosaxona és la seva capacitat de acronimitzar qualsevol cosa.

Generen noves paraules, conceptes i tendències simplement convertint una frase o un nom complex en un reguitzell de lletres.

Entre les més famoses tenim: els casposos yuppies, el global OK (que no se sap ben bé d'on vé però és un acrònim) o LASER.

Altres són menys mundans i no tant globals: FYI, ASAP, BS (la accepció més vulgar), CEO o KO

Però últimament n'he descobert de realment enginyoses, i entre elles la que titula el post:

TGIF = Thanks God It's Friday

o per exemple,
DIY - Do It Yourself
BYOB - Bring Your Own Bottle
PTO - Please Turn Over (al peu d'una nota per indicar que hi ha més contingut al revers)
SOB - Son Of a Bitch o Sort Of Breath

Aquesta versatilitat és el que envejo a l'anglès i que el converteix en la llengua més viva (un altre dia parlarem de com verbalitzen els substantius).

No s'estan per acadèmies o instituts de la llengua o de si aproven o no paraules (és normal que aquestes alçades descobrim que cabró no existia pel català fins fa una setmana???).

I com a conclusió, la seva llengua és una eina que els permet ser lliures. La nostra és un fi, una raó de ser.

No ens fa una mica menys lliures tenir que estar sempre a la defensiva?

L'acrònim és allò que et permet dir de forma ràpida, conceptes complexos.
És la màxima expressió de ser concís.

Utilitzem els acrònims per estalviar.
Per estalviar temps en el moment d'escriure o per estalviar aburriment al que llegeix.

L'acrònim és un codi o un pacte entre els interlocutors.

Per tant, l'acrònim representa diàleg, enteniment i concreció, objectius molt lloables per a iniciar aquest blog.



NOTA: A la tercera va la vençuda. Així ho espero. Aquest és el tercer blog que inicio, i espero que tingui una vida més llarga que els dos anteriors.